Michael Lawton concep la pràctica artística des de dos vessants: la pintura abstracta i l’escriptura de ciència-ficció. Per Lawton, discorren tangencialment, cadascuna segueix el seu camí, però de tant en tant es troben i es travessen.

El projecte que presenta a la Fundació Arranz-Bravo en el marc del Gallery Weekend 2022 és el resultat d’una beca d’Hangar concedida l’any 2019 per pintar deu quadres de gran format i escriure una novel·la. La idea inicial era escriure i pintar paral·lelament sobre un mateix concepte, però finalment li van semblar dues coses incompatibles. Així, primer va escriure dotze capítols, per centrar-se després en les pintures i, un cop enllestides, culminar la novel·la. No obstant això, “hi ha una contaminació entre totes dues, comparteixen una mateixa textura”. Per a la mostra, la novel·la s’ha transformat en deu textos, un per cada pintura, que el visitant trobarà distribuïts per tot l’espai de la fundació, “per tal de dotar l’exposició d’un cert sabor”. Es tracta de ciència-ficció especulativa, no espereu trobar-hi ni robots ni làsers ni alienígenes, sinó un terreny fèrtil per a la filosofia. La història se centra en una planta anomenada guatllana, una manera de considerar el capitalisme de la vigilància a través d’una vegetació que tot ho controla.

A les pintures de Michael Lawton tots els temps es col·lapsen. El temps de les pantalles esquerdades, el de les pedreres centenàries, el d’una riuada o el temps dels hivernacles. “Com a pintor, una de les coses que més m’interessen és poder captar el món contemporani a través d’una tècnica tan antiga com la pintura a l’oli; volia arribar a la textura de la vida contemporània, però, com puc pintar una pantalla?” Cadascuna de les pintures respon a un moment de tensió dramàtica o tòpic literari, “quan en una narració passa alguna cosa, són referents culturals o llocs on succeeixen coses”. Com La paretLa inundacióL’hivernacleL’institutEl graner o El bosc. També La pedrera que va escalar el seu pare, i també ell, trenta anys després. O El casament, ple de confeti i molts convidats brindant a l’uníson. O El vestit de revolta, que utilitza un dels policies de la novel·la de Philip K. Dick A Scanner Darkly (Una mirada a la foscor) per infiltrar-se en un grup de joves lumpen aficionats a una substància addictiva i letal anomenada D. Tot va sorgir de “quan veus una gran pantalla pel carrer i una part està craquejada de manera que el que mostra es veu alterat, igual passa amb les pantalles dels mòbils quan cauen i s’esquerden”. O El mapa, “perquè totes les històries comencen sempre amb un mapa”. 

Michael Lawton va néixer a Sheffield (Regne Unit), però des de fa gairebé una dècada viu i treballa a Barcelona. Recentment, ha exposat a 38b Projects (Londres), SWAB Art Fair (Barcelona), Window Space Gallery (Londres), Yellow (Varese), Five Years Gallery (Londres), Addaya Centre d’Art Contemporani (Mallorca), Sobering Gallery (París), Le Cabinete Dentaire (París) i Passatge Studio (Barcelona). També ha publicat textos a The Happy HypocriteAntennae: The Journal of Nature in Visual CultureThe International Journal for the Practice and Theory of Creative WritingThe Burning Sand