El caput mortuum és el nom d’un color terrós amb matisos porpres, de la família dels òxids de ferro. Tanmateix, també es coneix amb aquest nom al marró egipci, un altre pigment, producte de la inquietant mòlta de mòmies. L’imaginari creat al voltant dels seus orígens serveix d’escenari per jugar amb la confusió entre els dos pigments i establir un diàleg entre la història i els objectes.

Fabià Claramunt recupera algunes de les obres exposades al Convent de les Arts d’Alcover, i n’inclou de noves, per reprendre el relat original fent èmfasi en els aspectes més simbòlics i poètics dels elements.

El treball de Fabià Claramunt es centra principalment en la potència semàntica de la pintura i les seves possibilitats com a llenguatge. Les obres sovint prenen com a punt de partida la relació entre el medi i el missatge, posant sobre un mateix terreny diversos elements i referències que creen capes de significat i simbolisme en el pla de representació. És un treball processual on les tensions que es generen posen sobre la taula una sèrie de qüestions relacionades amb la mirada, la memòria i amb la necessitat vital de fer per voler repensar-se.

Fabià Claramunt Sánchez (Reus, 1995). Graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona l’any 2017, l’últim curs compagina els seus estudis amb pràctiques a la Galeria Joan Prats com a becari de l’artista Erick Beltrán assistint-lo en el projecte El doble no existe / El doble de las mil caras (2016) en el marc del Barcelona Gallery Weekend, i posteriorment a Homesession Art Space treballant amb diversos artistes. Finalitzat el grau, inaugura amb companys de la facultat l’estudi Leiva 47, situat a Sants. En novembre inaugura la seva primera exposició individual, Caput Mortuum (2018) al Convent de les Arts d’Alcover (Alt Camp). Temporalment, ha traslladat el seu taller a la Facultat de Belles Arts, on actualment fa el primer curs del Màster de Producció i Recerca Artística.